Cap als segles V-III a.C. es va produir la conquesta del centre i nord d'Itàlia.
Van haver-hi varis enfrontaments amb els samnites i els llatins als anys 343-344 a.C., fins a dominar tot el Laci.
La conquesta de la Magna Grècia comença amb l'enfrontament amb Tarent i acaba el 264 a.C.
Els cartaginesos eren els hereus dels fenicis. Al segle VIII a.C. els fenicis viatjaven per la mediterrània i comerciaven, per mitjà de la navegació de cabotatge, que no perd mai de vista la línia de la costa.Van fundar l'arxipèlag Balear. (Eivissa).
Van haver-hi varis enfrontaments amb els samnites i els llatins als anys 343-344 a.C., fins a dominar tot el Laci.
La conquesta de la Magna Grècia comença amb l'enfrontament amb Tarent i acaba el 264 a.C.
Els cartaginesos eren els hereus dels fenicis. Al segle VIII a.C. els fenicis viatjaven per la mediterrània i comerciaven, per mitjà de la navegació de cabotatge, que no perd mai de vista la línia de la costa.Van fundar l'arxipèlag Balear. (Eivissa).
Al segle VIII a.C. els cartaginesos anaven conquerint territoris. Tant els romans com els cartaginesos volien conquerir Sicília, ja que té unes terres molt fèrtils. Firmen diferents tractats i arriba un moment que els roman acusen als cartaginesos de passar per un tros de Sicília que no havien de passar.
Arrel d'aquesta acusació, als anys 264 i fins al 241 a.C. comença la primera guerra púnica.
Es proclama l'inici de la conquesta del territori d'Occident.
L'any 241 a.C. els romans aconsegueixen Sicília.
L'any 231 a.C. els romans aconsegueixen Còrsega i l'any 237 a.C. aconsegueixen Sardenya.
Arrel d'aquesta acusació, als anys 264 i fins al 241 a.C. comença la primera guerra púnica.
Es proclama l'inici de la conquesta del territori d'Occident.
L'any 241 a.C. els romans aconsegueixen Sicília.
L'any 231 a.C. els romans aconsegueixen Còrsega i l'any 237 a.C. aconsegueixen Sardenya.
- Comença la conquesta d'occident amb la primera guerra púnica.
Els cartaginesos, encara de perdre la primera guerra púnica van anar cap a Espanya i van fundar cartagonova (Cartagena). Tenien molts vaixells grans i resistents.
Els grecs, que eren amics dels romans, van fundar Empúries.
Els grecs, que eren amics dels romans, van fundar Empúries.
Els romans van proposar als cartaginesos que podien comerciar fins l'Ebre (l'Ebre era la barrera).
Els cartaginesos van fer un pacte amb els romans segons el qual no podien creuar de l'Ebrearribà un moment en el qual els cartaginesos es cansen i ataquen a roma creuant l'Ebre i acaben fugint.
Els romans entren en guerra amb els cartaginesos quan s'assabenten de l'atac que rebrien dels cartaginesos i no deixen que entrin a roma, tot això dona pas a una persecució.
Guanyen els romans i mentres anaven perseguint als cartaginesos anaven conquistant la península Ibèrica. cap amunt, però
Els cartaginesos van fer un pacte amb els romans segons el qual no podien creuar de l'Ebrearribà un moment en el qual els cartaginesos es cansen i ataquen a roma creuant l'Ebre i acaben fugint.
Els romans entren en guerra amb els cartaginesos quan s'assabenten de l'atac que rebrien dels cartaginesos i no deixen que entrin a roma, tot això dona pas a una persecució.
Guanyen els romans i mentres anaven perseguint als cartaginesos anaven conquistant la península Ibèrica. cap amunt, però
Segona guerra púnica
Quan l'Anníbal, fill d'Amílcar esdevingut cabdill dels cartaginesos a Hispània en morir Astrúbal, va atacar Sagunt, ciutat ibèrica aliada de Roma, el senat romà va declarar la guerra a Cartago, i així es va iniciar la segona guerra púnica.
El següent pas d'Anníbal va ser tan audaç que ningú no l'esperava: amb un enorme exèrcit d'uns 70.000 homes i uns quants elefants creua els Pirineus, el sud de la Gàl·lia i els Alps i penetra a Itàlia, sense que l'exèrcit romà enviat a interceptar-lo al Roine arribés a temps. Malgrat perdre la meitat dels seus homes, un cop en sòl itàlic aconsegueix una sèrie de victòries sobre els romans (Tesí, Trèbia, Trasimè, Cannes) que fan perillar el domini romà de la península, ja que molts pobles del sud d'Itàlia es posen al seu costat. Tanmateix no s'atreveix a atacar la ciutat de Roma. En un primer moment Roma va ser presa del terror, si bé finalment va reaccionar: es nomena un dictador -Fabi Màxim- i es va iniciar una guerra de desgast, amb tàctiques de guerrilla, contra Anníbal.
Tercera guerra púnica
Es produeix una guerra llampec contra Carthago amb l'objectiu de destruir-la.
Roma destrueix Carthago i domina tot el nord d'Àfrica.
El domini de la Mediterrània comença a ser efectiu.
- Segle I a.C. (58-51 a.C.) Juli Cèsar conquesta la Gal·lia i arriba fins Anglaterra.
