lunes, 12 de diciembre de 2011

La conquesta d'Itàlia

Cap als segles V-III a.C. es va produir la conquesta del centre i nord d'Itàlia.

Van haver-hi varis enfrontaments amb els samnites i els llatins als
anys 343-344 a.C., fins a dominar tot el Laci.

La conquesta de la Magna Grècia comença amb l'enfrontament amb Tarent i acaba el 264 a.C.

Els cartaginesos eren els hereus dels fenicis. Al segle VIII a.C. els fenicis viatjaven per la mediterrània i comerciaven, per mitjà de la navegació de cabotatge, que no perd mai de vista la línia de la costa.Van fundar l'arxipèlag Balear. (Eivissa). 


Al segle VIII a.C. els cartaginesos anaven conquerint territoris. Tant els romans com els cartaginesos volien conquerir Sicília, ja que té unes terres molt fèrtils. Firmen diferents tractats i arriba un moment que els roman acusen als cartaginesos de passar per un tros de Sicília que no havien de passar.
Arrel d'aquesta acusació, als anys 264 i fins al 241 a.C. comença la primera guerra púnica.
Es proclama l'inici de la conquesta del territori d'Occident.
L'any 241 a.C. els romans aconsegueixen Sicília.
L'any 231 a.C. els romans aconsegueixen Còrsega i l'any 237 a.C. aconsegueixen Sardenya.

 - Comença la conquesta d'occident amb la primera guerra púnica.
Els cartaginesos, encara de perdre la primera guerra púnica van anar cap a Espanya i van fundar cartagonova (Cartagena). Tenien molts vaixells grans i resistents.

Els grecs, que eren amics dels romans, van fundar Empúries.
Els romans van proposar als cartaginesos que podien comerciar fins l'Ebre (l'Ebre era la barrera).

Els cartaginesos van fer un pacte amb els romans segons el qual no podien creuar de l'Ebrearribà un moment en el qual els cartaginesos es cansen i ataquen a roma creuant l'Ebre i acaben fugint.
Els romans entren en guerra amb els cartaginesos quan s'assabenten de l'atac que rebrien dels cartaginesos i no deixen que entrin a roma, tot això dona pas a una persecució.

Guanyen els romans i mentres anaven perseguint als cartaginesos anaven conquistant la península Ibèrica. cap amunt, però
                                                             Segona guerra púnica


Quan l'Anníbal, fill d'Amílcar esdevingut cabdill dels cartaginesos a Hispània en morir Astrúbal, va atacar Sagunt, ciutat ibèrica aliada de Roma, el senat romà va declarar la guerra a Cartago, i així es va iniciar la segona guerra púnica. 
El següent pas d'Anníbal va ser tan audaç que ningú no l'esperava: amb un enorme exèrcit d'uns 70.000 homes i uns quants elefants creua els Pirineus, el sud de la Gàl·lia i els Alps i penetra a Itàlia, sense que l'exèrcit romà enviat a interceptar-lo al Roine arribés a temps. Malgrat perdre la meitat dels seus homes, un cop en sòl itàlic aconsegueix una sèrie de victòries sobre els romans (Tesí, Trèbia, Trasimè, Cannes) que fan perillar el domini romà de la península, ja que molts pobles del sud d'Itàlia es posen al seu costat. Tanmateix no s'atreveix a atacar la ciutat de Roma. En un primer moment Roma va ser presa del terror, si bé finalment va reaccionar: es nomena un dictador -Fabi Màxim- i es va iniciar una guerra de desgast, amb tàctiques de guerrilla, contra Anníbal.
                                                                 Tercera guerra púnica 
Es produeix una guerra llampec contra Carthago amb l'objectiu de destruir-la.
Roma destrueix Carthago i domina tot el nord d'Àfrica.
El domini de la Mediterrània comença a ser efectiu.


- Segle I a.C. (58-51 a.C.) Juli Cèsar conquesta la Gal·lia i arriba fins Anglaterra.
 

jueves, 8 de diciembre de 2011

La vida d'Aiara

Hola, em dic Aiara, tinc 20 anys i sóc filla d'una família patrícia. El meu pare és dictador, un magistrat exepcional dotat de plens poders per a un màxim de sis mesos.
La meva família no paga impostos. Tenim unes quantes terres per diferents llocs de Roma, on tenim cultius i amb ells, uns quants dels nostres esclaus que cuiden la vinya i el bestiar. El meu germà, Aristarco, s'acaba de casar amb la Carina, filla d'un important governador de l'exèrcit, i per tant, posseeix una gran fortuna. Encara que us he dit que el meu germà s'acaba de casar amb una patrícia, de qui realment està enamorat és de la Benerice, una plebea que no te ni tan sols per poder-se permetre el luxe de comprar un grapat d'arròs al dia. Com ja sabreu, nosaltres, els patricis, i els plebeus no podem tenir gaire més que una relació de superioritat en vers ells. Per tant, els meus pares al saber d'aquest sentiment d'en Aristaco cap a Benerice, s'hi van oposar rotundament.

Parlant una mica personalment, tinc una vida molt luxosa, no m'hi puc queixar. Els meus pares posseeixen sis esclaus que estan a la nostra disposició, segons les ordres del meu pare i del que necessiti la meva mare.

Fa poc va ser el meu aniversari, i el meu pare va fer manar als esclaus que construïssin una escultura amb la meva imatge com a regal.