Es va fundar a finals de la República, en el període de crisi de la República. Concretament el 75 a.C. (per assentar-hi els veterans que varen lluitar al costat de Pompeu Magre) segons l'arqueòleg Joaquim Garcia.
Iluro fou edificada de nova planta seguint un model urbanístic d'esquema ortogonal. El títol d'oppidium romanorum ens indica que estava dotada de muralles, i a més, com expressa Olesti: "indicaria l'existència en aquell centre d'un conventus civium romanorum, és a dir un grup de ciutadans romans agrupats a l'entitat del conventus", i que es regirien pel dret romà.
Els carrers van ser traçats a partir de la planificació urbanística típica dels quarters romanus, a partir de dos vials creuats, el cardo maximus, d'orientació nord-sud i el decumanus maximus, d'orientació est-oest. Els altres carrers es disposen en forma de quadricules paral·leles (els cardines i els decumani minores). També es van construir les muralles defensives, amb torres i portes fortificades, per tant Iluro posseeix un sistema defensiu complex, també te un gran mercat porxat i una gran cisterna d'aigua, juntament amb domus (mosaics-"domus dofins"), aquesta era la distribució inicial durant el segle I a.C., en època republicana.
Podem saber de què viuen ja què a Iluro arriben productes manufacturats d'arreu de l'Imperi: vins itàlics, gals i orientals, oli del nord d'Àfrica, oli i salaons del sud d'Hispània...etc. Les transaccions comercials es controlen des del mercat central d'abastament, un edifici públic i possiblement de caire monumental, situat a la plaça xica, als carrers Sant Cristòfor i d'en Xammar. Iluro també posseeix les seves botigues, les tavernes, que es situen en les plantes baixes de les cases dels carrers principals i solen tenir dues estances, una com a magatzem i altra com a botiga, les plantes superiors són destinades a habitatge.
Els meus tiets van voler portar-nos a Torre Llauder (vil·la) que era una vivenda de gent rica on es produïa explotació agrícola. Era molt luxosa i tenia moltes dependències. Al pati central li anomenaven atrium i al gran jardí li deien peristil. Dintre s'hi podien observar mosaics, tallers d'àmfores, i termes privades (escalfades amb calderes sota terra). També produïa vi.
Les restes del jaciment arqueològic foren identificades a partir de les troballes epigràfiques documentades al jaciment, les noticies aportades per les fonts clàssiques i er l'estudi de les restes arqueològiques exhumades.
Sabem que es va arreglar la claveguera del cardus maximus o la construcció de nous edificis sense relació amb la trama urbana anterior. Aquestes noves construccions estan constatades en les actuacions arqueològiques de la plaça xica i el carrer Beat Salvador i ens fan veure que la ciutat no estava en una fase decadent ni d'abandonament, ja què cap ciutat abandonada fa obres de remodelació.
Dos dels personatges més importants per Iluro van ser: Lucius Marcius i Sant Cugat.
En Iluro van fer un gegant vestit com un senador romà amb la toga praetexta, que representava Lucius Marcius.
De Sant Cugat només dir que va produir en la història del cristianisme d'Iluro un fet transcendental que repercutí poderosament en les fibres sentimentals dels matrimonis.