martes, 21 de febrero de 2012

CULTURA IBÈRICA

Els ibers van viure entre 1000 anys a.C. sobre els segles X a.C. - I a.C. Vivien a les terres de la costa mediterrània de la Península Ibèrica.
Van ser la primera cultura a la Península Ibèrica que va viure en poblats i cases de pedra i totxo, perquè eren una cultura agrícola-sedentària. Els sostres eren de canya, argila o palla. Solien tenir una o dues habitacions.
Els poblats ibers estaven situats a turons i muntanyes per raons defensives. Per aquest motiu també estaven emmurallades i tenien torres de vigilància. Hi havien edificis públics com els temples, on la gent anava a pregar als deus.

A les capçaleres dels rius tenien embarcadors pel comerç marítim amb altres poblats ibèrics o amb els grecs, fenicis i púnics.
Feien servir els carrers de clavegueram.
Els pagesos i els ramaders vivien treballant en el camp. Feien servir eines de ferro. També coneixien l'arada per lliurar els camps.
El comerç exterior es feia amb els productes que interessaven als grecs d'Empúries i Roses.
Els agricultors produïen cereals, vinya i olivera.
Els ramaders, gracies a les cabres i les ovelles tenien llet i llana.
Els artesans produïen ceràmica, teixits, cistells, armes, joies i armament.
En aquell temps ja començaven a encunyar la moneda.

La societat era tribal, que vol dir que és un ordre tancat. Se suposa que els membres de la tribu tenen relacions consanguínies, constitueixen una família que ha de ser protegida i assegurada. Es suposa que els hi Membres de la tribu tinença Relacions consanguínies, constitueixen una família que ha de ser protegida i assegurada. Els de fora són estranys i, per tant, probablement enemics. Els de fora són Estranys i, per Tant, Probablement enemics. La relació de sang proporciona el més estret dels vincles socials, simplificant molt l'objectiu comú.
Era una societat guerrera.

En torn a la seva religió, eren politeistes, creien molt en deus. Tenien santuaris i coves-santuari a la muntanya. Els temples eren cases que feien servir de temples.
Feien rituals funeraris com incinerar els morts i posar-hi les cendres en olles enterrades amb l'aixovar. Dintre de l'aixovar hi posaven les pertinències del difunt i menjar.
Hi havia un altre tipus de ritual com era la trepanació, a la gent viva li feien un forat al cap amb un clau.







 L'escriptura era de caràcter jeroglífic i ideogràfic. Avui en dia es pot llegir però no en sabem el significat. 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario